Presentació
El poblat ibèric del Puig de Sant Andreu d'Ullastret és el més gran de Catalunya, i actualment és considerat una autèntica ciutat. Va ser la capital de la la tribu ibèrica que els autors antics van anomenar indigets.
Al jaciment s'han trobat restes d'ocupació humana ocasional d'època calcolítica. El primer assentament que hi va haver amb continuïtat va ser un poblat d'inicis de l'edat del ferro, del darrer quart del segle VII aC, del que només es coneixen els materials arqueològics.
El primer poblat ibèric d'Ullastret data de la primera meitat del segle VI aC i en la segona meitat d'aquest segle es va fortificar amb una muralla reforçada per set grans torres. A la primera meitat del segle IV aC el poblat es va ampliar fins a triplicar gairebé la superfície emmurallada. La seva organització urbana és la pròpia d'un oppidum -poblat enturonat i fortificat-, amb carrers adaptats a les pendents i les irregularitats del sòl.
El poblat va experimentar diverses fases de reurbanització de les quals la més ben coneguda és la corresponent al moment d'ampliació de la muralla, que va comportar una important obra de condicionament amb la qual es van habilitar fins a tres terrasses per a implantar nous barris i construir diverses grans cases, pertanyents a famílies aristocràtiques. Tambés es coneixen diverses obres públiques importants com els temples i les cisternes, exponent de la complexa organitació social de la comunitat. El poblat dominava un ampli territori del qual n'explotava els recursos econòmics, especialment l'agricultura i la ramaderia, però també les mines i les pedreres. Comerciaven amb les comunitats indígenes properes i, a través de la veïna colònia grega d'Empúries, amb grecs i feniciopúnics.
Amb l'arribada dels romans durant la Segona Guerra Púnica, es va iniciar un procés de transformació en el sistema d'ocupació i explotació econòmica del territori, conduint a l'abandonament forçat del lloc a inicis del segle II aC. En època carolíngia, a la part superior del turó, es va construir un castell del que es conserven restes de la muralla i les torres. Durant els segles XVI i XVII hi va haver una ermita dedicada a Sant Andreu i, posteriorment, una casa de pagès.
Uns 500 m al nordest del jaciment de Puig de Sant Andreu es troba el poblat de l'Illa d'en Reixac, coetani i amb el qual van constituir una única comunitat.
Puig de Sant Andreu forma part de la Ruta dels Ibers.
Recinto arqueológico
El conjunt arqueològic d'Ullastret està format per dos poblats ibèrics, el Puig de Sant Andreu i l'Illa d'en Reixac, i la necròpolis de Puig de Serra. Puig de Sant Andreu és l'únic jaciment visitable actualment.
Puig de Sant Andreu
Una bona part de les restes visibles actualment corresponen a la darrera fase d'ocupació del poblat, al segle III aC.
L'Illa d'en Reixac
El poblat de l'Illa d'en Reixac s'assenta sobre un turó, a uns 400 m al nord-est del Puig de Sant Andreu.
El oppidum de Ullastret se asienta sobre una elevación del terreno, el Puig de Sant Andreu. Tiene perimetro más o menos triangular, con uno de los vértices orientado casi el norte geográfico del poblado, el Puig Neulós y el lado menor en el sur. Acaba en el norte en un espolón.
su longitud máxima está constituida por el eje mayor de N. a S. que mide 430 m. La máxima anchura, en el lado sur, mide 170 m. Hacia el norte de estrecha, en la zona llamada Istmo, que tiene solo unos 30 m. de amplitud. Su superficie total es aproximadamente unos 30 m. de amplitud. Su superficie total es aproximadamente 11 ha. El punto más elevado, la Acrópolis, está a 54 m. sobre el nivel del mar y a unos 30 m. sobre el de las tierras circundantes.
La montaña, con una fuerte pendiente en el S.E., desciende suavemente hacia el norte y el oeste y por ese lado el poblado está fuertemente amurallado. Los lados este y sur, aunque también se fortificaron, estaban defendidos, en parte, de manera natural por el escarpamiento del terreno y por la existencia de un lago, el «estany d'Ullastret».
Necròpolis de Puig de Serra
La necròpolis es troba a Serra de Daró, dalt d'un turó d'on es domina un ampli territori al nord i a l'oest.
Puig de Sant Andreu
Una bona part de les restes visibles actualment corresponen a la darrera fase d'ocupació del poblat, al segle III aC.
Durant els gairebé quatre-cents anys de vida d'Ullastret, les cases es van reconstruir en diverses ocasions. A les reconstruccions sovint s'aprofitaven els murs de les fases anteriors com basaments, fet que es reflecteix en la continuada superposició de parets.
1. Muralla
És la muralla ibèrica més gran de Catalunya i la més antiga. El costat occidental estava reforçat amb sis torres de planta circular i una de quadrada, que possiblement en recobreix una altra de més antiga, també circular. A prop del Museu hi ha una altra torre circular reaprofitada en època medieval. A la muralla s'hi han trobat set portes.
Muralla (segles VI-III a.C.)
2. Porta 1 (segle III a.C.)
Era la porta principal del poblat i va ser reconstruïda almenys en una ocasió. Davant seu es veuen murs que formaven part del sistema de defensa. Al sud de la porta, una estructura poligonal recobreix una torre de planta circular.
Porta 1 (segle III aC)
3. Entrada a la torre 6 (siglo VI a.C.)
En la fase més antiga de construcció de la muralla, l'accés a la part alta de la fortificació es feia mitjantçant escales helicoïdals construïdes a l'interior de les torres.
4. Edifici de probable ús públic (segles IV-III aC)
El edifici del segle IV-III a.C. de algunes habitacions amb un pati porticat está situado al lado del ángulo SO de la muralla. No se sabe bien si era de uso público o de una familia aristocrática. Este tipo de edificación era propia del 350 al 300 a.C. Les seves estances s'obrien a un pati porticat. Del pòrtic en resten dos basaments de columna de pedra. Anteriomente a la construcción del edificio, en este sitio había un grupo de viviendas alrededor de un espacio abierto con silos tallados en el subsuelo rocoso, de los cuales solo se conservan los fondos. Anteriormente a la construcción del edificio, en este sitio había un grupo de viviendas alrededor de un espacio abierto con silos tallados en el subsuelo rocos, de los cuale solo se conservan los fondos.
Zona de treball comunal, amb sitges y dipósits i algunes cases.
5. Carrer empedrat i cisterna (segle III aC)
El abastecimiento de agua potable fue un problema apremiante para todas las poblaciones antiguas. A partir del segle III aC, a Ullastret es construeixen cisternes que copien les de la colònia grega d'Empúries, i que servien per a emmagatzemar l'aigua de pluja. Aquestes cisternes eren tallades a la roca i revestides amb blocs de pedra sorrenca i arrebossades amb morter. Es tapaven amb grans lloses de pedra i l'aigua s'extreia per un forat.
En la que hi ha al costat del carrer E es va encontrar un fragment de tuberia de plom, per a conducció d'aigua, adosado a un orificio de entrada en uno de los extremos de la parte superior; en el otro lado tenía un rebosadero. Junto a la cisterna del Predio Subirana se encontró el brocal del pozo que había sobre ella.
Carrer empedrat
Cisterna segle III a.C.
6. Cases i sitges (segles V-III aC)
En aquesta zona adjacent a la muralla meridional, es poden veure cases de planta rectangular, amb el mur posterior tallat per a la construcció de la muralla de la primera meitat del segle IV aC. Els dipòsits tallats a la roca són restes de sitges anteriors a la construcció de le cases.
Cases i sitges (segles V-III aC)
7. Temples (segle III aC)
A la part més alta del turó es conserven restes de dos temples, un d'ells visible només en part. Són de planta rectangular, amb avantsala i columnes a la façana. Tiene contrafuertes externos, dos en su parte posterior y en los lados conserva tres en uno de ellos y dos en el otro. Estaba orientado a levante. Se conservan restos de su pavimento, de <
Temple (segle III a.C.) situat a la Acròpolis
8. Temple (segle IV aC)
Hay dos templos encontrados en el yacimiento de Ullastret. El primero es del siglo IV a.C., se encuentra ubicado al l'inici del vessant nord del turó. Los restos del templo más antiguo del recinto amurallado son de planta rectangular amb avantsala i columnes a la façana. Se trata de un espacio sacro de carácter público. En el interior, durante las excavaciones se han encontrado algunos materiales que datan de la primera mitad del siglo IV a.C. Se puede divisar una gran sala interior precedida de una antesala con entrada porticada por columnas de basamento de piedra. La construcción en dos tramos del muro norte de la antesala, parece probar que el templo habría sido más pequeño y que se habría ampliado en algún momento de su funcionamiento.
Restos de dos de los templos que se han hallado en Ullastret. U templo menor.
9. Cisterna (segle III aC)
Dintre d'aquesta cistena es va trobar un brocal de pou, que es pot veure al Museu. Sota l'edifici del Museu hi ha una altra cisterna. Era la major de totes, tenía una capacitat aproximada de 130.000 llitres.
Cisterna (segle III a.C.)
10. Dipòsits d'aigua tallats a la roca (segles V-IV aC)
Hay varios, de distintas épocas pero con ningún objetivo, retener el agua.
1.Los más antiguos depósitos de agua tallado en la piedra son del siglo V-IV a.C.
Abans de la construcció de les cisternes del segle III aC, l'emmagatzematge d'aigua es feia en grans dipòsits tallats al subsòl rocós del turó. Se'n coneixen dos, situats vora les cisternes.
Cisterna del segle V-IV a.C. Excavada directamente en la pedra sense revestiment.
11. Sitges (segles VI-III aC)
A Ullastret se n'han trobat i excavat prop de 230 dipòsits tallats a la roca destinats a conservar els cereals. Es revestien amb argila i palla i es tapaven amb fang per guardar hermèticament el gra i conservar-lo durant llargs períodes. Els sitges d'Ullastret suelen tener perfil ovoide y son de tamaño menor que los encontrados en los yacimientos del Alt Empordà,
Sitges (segle III a.C.)
12. Muralla vista des de l'interior del poblat (segles VI-III aC)
En aquest punt s'observen dues fases de construcció de la muralla, superposades, i el seu enllaç amb una torre de planta circular.
Muralla interior
13. Barri de cases adossades a la muralla (segles VI-III aC)
De les construccions més antigues del recinte d'Ullastret, segle VI-III a.C., situat aquest barri es troba situat entre la muralla oest i el carrer D, un dels més llargs del poblat que arribava fins a la porta 4. A llevant del carrer hi ha un mur molt ampli que delimita un altre barri, més elevat. Este barrio de casas que se interpreta como espacios domésticos está situado entre la muralla del poniente del oppidum entre las torres 1 y 2 y la calle D que unía las puertas 4 y 1 en uso durante los siglos de vida del poblado. Por el E la calle está delimitada por un muro de aterrazamiento de gran anchura y longitud que sustentaba un barrio más elevado. Es de las primeras zonas excavadas en el yacimiento y no hay mucha documentación de los trabajos, pero la superposición de muros permite observar la sucesión de fases constructivas que datan desde el siglo VI a.C. hasta el abandono del lugar.
14. Desguàs i escala d'accés a la torre 2 (segles IV-III aC)
En aquest punt hi ha un desguàs per evacuar l'aigua de la pluja a través de la muralla. També es troba l'accés a la muralla que, després de l'amortització de les escales interiors, es va fer amb escales exteriors adossades al parament de les torres.
Escales
15. Gran casa amb patis (segles IV-III aC)
Aquesta era la residència d'una de les famílies de la classe aristocràtica d'Ullastret. Estava organitzada al voltant de dos grans patis als quals s'obrien diverses estances dedicades a activitats político-militars, domèstiques, artesanals i d'emmagatzematge. Al llarg del temps s'hi van efectuar diverses reformes, la última de les quals inclou un pis superior, se sabe porque se han hallado restos de una escalera de acceso y unos contrafuertes que se adosaron al muro septentrional de la entrada meridional del patio para soportar el peso del superior. Además se agregaron habitaciones en el lado de levante del patio meridional que a partir de la fase 2 se dividió mediante un muro transversal que tenía una puerta. También se practicó una abertura en el paramento de la muralla, de uso incierto pero se cree que para alojar una máquina de guerra. En el patio septentrional se han encontrado hornos para cocer alimentos y gran cantidad de molinos y ánforas. La excavación ha puesto además al descubierto gran cantidad de cráneos, mandíbulas humanas y que se pueden interpretar como la exposición ritual de restos de enemigos a los que habrían cortado la cabeza o como restos de antepasados muy importantes de la comunidad. Esta casa estaba situada entre las torres 3 y 4 de la muralla occidental del oppidum, y tenía una superficie de 1.025 metros cuadrados. Su función estuvo precedida por un ritual de depósitos de muchas ofrendas de fundación para propiciar su uso. En la primera fase constructiva en el lado norte del patio meridional, había habitaciones porticadas que se encontraban delimitadas por un magnífico enlozado de piedra. Una escalera de tres peldaños permitía el fácil acceso a la muralla y por una callejuela salía un desagüe para evacuar el agua de lluvia. En el ángulo NE de la casa había una habitación sola, con una puerta que daba a la calle y se cree que su uso era de tienda comercial.
Gran casa amb patis (segles IV-III aC)
Casa grande con patios. Pertenecía a una familia aristocrática y tenía 1.205 m2. Magníficas instalaciones con patios y columnas.
Restos de la Casa Grande con patios
16. Edifici de probable ús militar (segle III aC)
Se trata de un edificio del siglo III a.C. Aquest edifici, de planta organitzada en dos blocs simètrics i de construcció molt acurada, sembla haver format part de les infraestructures militars del poblat doncs s'hi han trobat diverses armes. Actualment està en fase d'excavació.
Zona de possible emplazamiento militar.
17. Cases adossades a la muralla oest (segles V-IV aC)
También pertenecen a parte de les construccions mes antigues del recinte d'Ullastret, segle VI-III a.C. Aquest grup de cases, de planta rectangular i d'una sola estança precedida d'un porxo, són d'un tipus molt comú a Ullastret des de finals del segle V aC. Obren a un carrer pavimentat amb pedra amb un desguàs central.
18. Parament de la primera muralla (segle VI aC)
Aquestes són les restes que es conserven de la muralla més antiga del poblat. Tancava un petit tram del costat de llevant. Quan es va ampliar el poblat, va perdre la seva funció defensiva.
19. Porta 4 (segles VI-III aC)
Es va utilitzar durant tota la vida del poblat. Es troba situada a l'extrem septentrional de la muralla més vella. Estava defensada per la torre 5 i al seu costat s'hi obre una porta més petita, auxiliar.
Porta 4 (segles VI-III a.C.)
20. Barri construït a l'exterior de l'antiga muralla (segles IV-III aC)
Després de l'ampliació del poblat es van construir tres barris amb illes de cases alargades, graonats en el vessant de llevantdel turó. El barri superior està parcialment excavat. En el Istmo, cerca de la puerta núm. 2, han aparecido varias casas con el piso y una o varias de las paredes tallados en la roca natural de la montaña. Ese tipo de viviendas no es extraño a nuestra área, ya que cerca de aquí, en País, hay un poblado construido enteramente de ese modo y también en otros sitios cercanos: Sant Julia de Ramis, etc., pero en Ullastret no es frecuente. Esas casas constituyen en Ullastret, simplemente, el aprovechamiento de espacios determinados por el arranque de bloques más o menos cúbicos y regulares en un lugar que, como en el extremo norte del Istmo, se había utilizado como cantera y que quedaron acondicionados de manera casi natural, de una forma que resultó fácil el convertirlos en vivenda. En todas ellas se encuentran basamentos para postes de sostenimiento del techo. Su cronología es bastante antigua, ya que en su interior se encontró cerámica griega de figuras rojas de buena época.
21. Torre Nord (segles IV-III aC)
Una de las torres y parte del recinto en una reconstrucción visual.
És de planta quadrada i és la més gran de la fortificació. Interiorment està dividida en dues estances. Es va construir en el moment de l'ampliació del segle IV aC.
Torre Nord (segles IV-III a.C.)
Illa d'En Reixac
El poblat de l'Illa d'en Reixac s'assenta sobre un turó, a uns 400 m al nord-est del Puig de Sant Andreu.Deu el seu nom a que havia estat una illa al mig de l'estany d'Ullastret, que se nutría del aigua del Daró vell. Aquest poblat es coetani i pertanyent probablement a la mateixa comunitat.
L'enclau de l'Illa d'En Reixach debe el seu nom al hecho de haber sido el lugar una isla dentro de un lago, cerca de la orilla oeste. En la actualidad constituye una débil elevación apenas apreciable a simple vista, excepto pel costat de llevante. Su contorno es aproximadament rectangular. El seu eix major te una mida de 320 m. de N. a S. i el menor 200 m. de E. a O. La seva superficie aproximada es de 5'4 ha.
Según la información recogida hasta ahora, el asentamiento se remonta al siglo VII a.C., y se debió desocupar al siglo II a.C., tras la ocupación romana.
La cronología y la cultura material son iguales a las del Puig de Sant Andreu. La red urbana es más regular que la del Puig y presenta un trazado de tipo ortogonal.
Les primeres excavacions a l'illa d'en Reixac les va fer el doctor Oliva el 1965, quasi vint anys després que ell mateix i el professor Pericot comencessin a treballar al Puig de Sant Andreu. El poblat de l'illa d'en Reixac està situat en un petit turó, a ponent del Puig de Sant Andreu. Fins ben entrada l'època moderna, el promontori va ser un illot al mig de l'estany d'Ullastret, que es nodria de I'aigua del vell curs del Daró. La dessecació del Ilac va donar l'aspecte actual a la zona. Segons la informació recollida fins ara, l'assentament es remunta al segle VII aC i es deuria desocupar el II aC arran de l'ocupació romana durant la segona guerra púnica. Els treballs d'excavació realitzats a l'Illa entre 1965 i 1995 han permès constatar les considerables dimensions del poblat.
La cronologia i la cultura material del jaciment són iguals a les de Puig de Sant Andreu. La xarxa urbana del poblat és més regular que la del Puig i presenta un traçat de tipus ortogonal. Actualment, aquest jaciment està en procés d'excavació.
S'hi ha trobat ceràmica feta a mà del Bronze-Ferro, urnes amb coll alt, urnes de perfil en "S" i base plana, plats tapadora de vora bisellada, amb acabats brunyits, espatulats i raspallats. En el segle VI es detecten les primeres importacions a torn, d'origen púnic. També hi ha material ceràmic etrusc, així com produccions locals a torn. S'hi troben àmfores ibèriques dites de boca plana, púniques, massaliotes, greco-itàliques i etrusques, així com instruments de ferro, i un motlle de pedra per fabricar fíbules del tipus anomenat de tambor.
Necròpolis de Puig de Serra
La necròpolis es troba a Serra de Daró, dalt d'un turó d'on es domina un ampli territori al nord i a l'oest.
Es va descobrir el 1982 i es va excavar fins al 1986. S'ha descobert un total de seixanta tombes, de les quals moltes han arribat en un mal estat de conservació degut a que la necròpolis és troba dins del terreny comunal de Serra de Daró i s'hi han fet extraccions de terres al llarg del temps. La necròpolis es data a partir de la primera meitat del segle V aC, però anteriorment aquesta zona va ser ocupada com a hàbitat amb finalitats de vigilància i altres usos.
Al puig de Serra, o puig de la Roqueta -un tossal allargat de 32 m d'altitud, al SE del poble-, es van trobar el 1982 les restes d'una necròpoli ibèrica dependent del poblat d'Ullastret, situat a menys d'1 km, i es coneixien ja les restes d'un poblat ibèric anterior a la necròpoli. També es coneix una necròpoli medieval de sepultures de lloses. Prop d'aquest lloc passava una via romana que, des d'Empúries, travessava el Baix Empordà. En aquest camí, conegut popularment per camí d'Empúries, hi ha un pont d'un sol ull sobre una torrentera, el qual podria ser d'època romana o haver estat reconstruït en època altmedieval.
Necrópolis de Puig de Serra
The necropolis is situated on the Serra de Daró, on a hilltop from which it controls a wide territory northward and westward.
The necropolis was discovered in 1982 and excavated until 1986. A total of sixty tombs have been uncovered. Many of these tombs, however, were found in a poor state of preservation, as the necropolis lies within Serra de Darò communal territory where earth removal has been performed for years. The necropolis dates to the first half of the 5th century BC, although the area had previously been inhabited for surveillance and other purposes. It is currently not open to the public.
Bibliografía
MARTIN, A., PLANA, R. dir., Territori polític i territori rural durant l'edat del Ferro a la Mediterrània Occidental. Actes de la Taula Rodona celebrada a Ullastret. Barcelona, 2001, 330 p. ISBN: 84-393-7655-2
MARTIN, A., BUXÓ, R., LÓPEZ J. B., MATARÓ, M. dir., Excavacions arqueològiques a l'Illa d'en Reixac (1987-1992), Barcelona, 1999, 371 p. ISBN: 84-393-7335-3
Apéndice
Els indigets
Entre els pobles ibèrics destacaren els indigets, que habitaven l'Empordà i la Selva, segons les notícies d'autors grecollatins com Aviè, Ptolomeu Estrabó i Plini el Vell.
La fundació en el seu territori de les ciutats gregues d'Emporion (Empúries) a principis del segle VI aC i Rhode (Roses) a finals del segle V aC, va contribuir decisivament al gran desevolupament cultural, econòmic i tecnològic dels ibers indigets. Un escriptor anomenat Hecateu de Milet, els va donar el nom de misgets, que vol dir “barrejats”. L'any 195 aC, el cònsol Marc Porci Cató reprimí amb gran duresa la rebel·lió dels pobles ibers, i va ser en terres indigetes on es produí una gran batalla. La ciutat més important era Indika, de localització incerta. Els indigets encunyaren moneda pròpia amb la llegenda untikesken.
La ruta del país dels indigets inclou la visita a:
Castell
En aquesta petita península, al segle VI aC, els antics pobladors de la zona decidiren bastir un poblat aprofitant les immillorables condicions de control i defensa que oferia.
El Puig de Castellet
El Puig de Castellet, situat a Lloret de Mar (la Selva), va ser un recinte fortificat, construït estratègicament, que servia com a talaia o lloc de guaita.
Ullastret
El poblat ibèric del Puig de Sant Andreu d'Ullastret és un dels més grans de Catalunya. Va ser ocupat des del segle VI aC fins a principis del segle II aC.
Plom d'Ullastret
Escritura ibérica nororiental dual. Plom d'Ullastret.
Ullastret (Baix Empordà, Girona)
El poblat d’Ullastret es troba a 6 Km de la Bisbal de l’Empordà, el poblat visitat es el que es troba en el puig de Sant Andreu, un turó de forma gairebé triangular i amb importants desnivells de terreny , sobretot al sud i a l’est.
En aquesta zona també trobem un altre poblat de l’època ibèrica: l’Illa d’en Reixac, i la necròpolis del Puig de Serra, de la mateixa època. El poblat del Puig de Sant Andreu està situat al bell mig del territori emmarcat per: al nord el massís del Montgrí, a l’oest per les Gavanes, al sud pel massísde Begur i a l’est per la Serra de Llavià.
Prop de la serra de Llavià hi havia un estany (avui dessecat artificialment) qque proveia d’aigua als dos poblats, els quals, es trobaven un a cada costat de riba. A més a més, el riu Daró, del qual, en època moderna se li ha canviat el curs, desembocava a l’estany i separava els dos poblats.
El poblat d’Ullastret comença a formar-se cap a mitjans del segle VII aC i aquest no desapareix fins al 195 aC a causa de la repressió catoniana.
Sistemes defensius
La fortificació del Puig de Sant Andreu és la més gran trobada de l’època ibèrica, a Catalunya.La seva construcció es va realitzar en diverses etapes, les més importants de les quals són: la primera feta durant el període de l’ibèric antic ( mitjans del segle VI aC) i la gran ampliació feta cap al 400 aC, durant l’ibèric ple.
Se n´han trobat 930 metres, els quals, tanquen la part sud, oest i part de l’est. De la primera fortificació s’en coneixen sis torres de form troncònica* en el costat oest. L’accés a part superior de la muralla es feia per mitjà d’unes escales helicoïdals* a l’interior de les torres.
La muralla de l’ibèric plè va utilitzar la fortificació vella. Es vàren aprofitar les torres troncòniques de la muralla vella, però, el sistema d’accés a d’alt de la muralla es va modificar, a partir de llavors es feia amb escales exentes, perpendiculars al parament o a les torres. Entre dues de les torres de lña muralla, s’hi va trobar un sistema de desguàs de les aigües plujanes quwe travessava tot el gruix del mur. Possiblement n’hi havika més, tot i que no s’han trobat.
Fins ara s’han trobat tres portes principals i quatre poternes o portes auxiliars. Totes tres disposen d’un corredor d’entrada que facilita la defensa de l’accés a l’interior del poblat, i dos d’aquestes estan flanquejades per torres.
El mur més antic era ciclopi, fet amb pedres irregulars, de tamanys diferents. Mentre que la muralla més "nova" es feta amb carreus regulars.
L’urbanisme
La superfície total del poblat és d’unes 5’4 ha, van arribar a viure-hi fins a 5000 persones.
El traçat intern consta d’una xarxa viària de tipus pseudoortogonal i d’habitatges agrupats en barris.
Les cases eren de planta baixa i moltes d’elles tenien més d’una estança. Les parets que encara es mantenen dretes són de murs de pedra seca. Les cases tenien un sòcol de pedra, força alts, i la part superior era feta de tàpia o amb tova. En alguns casos, les parets eren revestides interiorment amb fang. Els sostres, al igual que en els Vilars, eren fets de amb bigues de fusta, fang i brancam. La majoria del terra de les cases era de terra, tot iq ue en algunes era fet amb lloses de pedra planes i rares vegades era fet amb palets de riu.
En la majoria de les cases, s’hi van trobar bancs adossats a les parets, podien ser de fang o de lloses planes de pedra. En les cases també hi trobem llars de foc, les quals, poden ser ubicades al mig de l’estança o bé en una vora. El fum sortia per un forat fet al sostre.
A Ullastret també s’ha trobat restes de forns de forma més o menys circular, construïts sobre un llit de pedres grosses, de mides irregulars.
A la zona en la que actualment treballen els arqueolegs s’hi ha trobat una casa de grans dimensions, es creu que era el palau del cabdill. Aquesta casa estava dotada de dos pisos, ho sabem ja que s’hi han trobat dos esglaons de pedra adossats al mur. També es creu que tenia un pati, en el qual hi havia una zona empedrada que feia pendent, quan plovia, l’aigua baixava per allí i es recollia en la part inferior, on hi havia una mena de dipòsit. En aquesta zona també s’hi ha trobat un altre forn i un molí.
Les cisternes i les sitges
A Ullastret s’hi ha trobat tres cisternes, dues de les quals es trobaven a la vessant oest de les necròpolis, i l’altra al cim, i totes recollieb¡n l’aigua de la pluja.
Eren de planta ovalada, tallades n la roca natural, revestides amb carreus de pedra ben tallats i arrebossats amb morter de calç. Eren tapades amb grans lloses.
La cisterna de l’acròpolis era la més gran de totes, amb una cabuda d’uns 130000 litres.
Les sitges eren molt importants per a la conservació dels aliments. A Ullastret se n’han trobat unes 230, les quals, estaven tallades a la roca natural. Les sitges podien estar construïdes dins de les cases, al carrer i fins i tot a l’àgora.
L’àgora
L’àgora era la plaça pública. Tenia uns 10 metres de llarg per set d’ample. La plaça estava porticada, però, del pòrtic tan sols en queda dos basaments de pedra sorrenca, troncònics, sobre dels quals es devien assentar unes columnes de fusta. En les parets exteriors de les cases de la plaça, han aparegut molts bancs adossats, en els quals devien asseures els indígenes per a descansar, parlar amb altres habitants del poblat... A l’àgora també s’hi ha trobat sitges, concretament quatre.
L’acròpolis
A la part alta del poblat hi havia el "barri sagrat" amb restes de dos temples.
Un d’ells està situat al costat sud. És un temple in antis, de planta rectangular i del vestíbul del qual no en queda res. Tenia contraforts externs, dos a la part posterior, tres a un costat i dos a l’altre. Estava orientat cap a llevant. En aquest temple s’hi vàren trobar nombrosos exvots de terra cuita que sempre fid¡guren cares humanes, fetes amb motlle. Estaven policromades, però, de la pintura no en queda quasi res.
Es possible que en aquesta zona hi haguès altres edificis sagrats, però, devien ser destruïts durant l’època medieval i moderna, amb la construicció del castell, l’ermita dedicada a Sant Andreu i la casa de pagès. La disposició del "barri sagrat" copia la distribució de moltes ciutats gregues. Ullastret devia estar influenciat per la ciutat grega d’Empòrion, situada prop d’allí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario